SIMBIOSI INDUSTRIAL KALUNDBORG

Kalundborg és l’ecosistema industrial per excel·lència i el primer cas d’èxit de Simbiosi Industrial. Durant més de quatre dècades, en l’àrea de Kalundborg s’ha desenvolupat una complexa xarxa d’intercanvi de materials i energia. Aquesta xarxa ha suposat una reducció dels impactes ambientals del sector industrial, mitjançant l’establiment de fluxos de materials i l’ús d’energia en cascada.

Kalundborg és una ciutat portuària danesa situada a uns 100 km a l’oest de Copenhaguen que s’ha convertit en el símbol per excel·lència de la simbiosi industrial.

Consisteix en una xarxa d’empreses connectada entre si que comparteix corrents d’entrada i eixida, com si fóra un ecosistema natural.

En l’exemple de simbiosi industrial de Kalundborg les empreses intercanvien corrents residuals a partir de processos industrials en un circuit tancat. Els corrents residuals poden ser:

•             Vapor d’aigua

•             Pols

•             Gasos

•             Calor

•             Fangs

•             qualsevol producte que puga transportar-se d’una empresa a una altra

D’aquesta manera, un corrent residual d’una empresa pot ser matèria primera d’una altra empresa tenint un doble benefici per a l’economia i el medi ambient.

L’èxit de Kalundborg radica en el fet que des dels anys 60-70 el desenvolupament industrial de tota l’àrea ha sigut capaç de créixer al mateix temps que s’establien relacions “productives” entre les diferents empreses i entitats del municipi.

Tot va començar de manera espontània i no va ser fins a 1989, quan es va començar a estudiar aquest sistema de col·laboració i es va introduir el terme “Simbiosi Industrial” per a descriure aquest tipus de xarxa única. El seguiment d’aquest sistema com a exemple de sostenibilitat va partir de la comissió Brundtland, coneguda també per introduir el terme “desenvolupament sostenible”. En aquesta xarxa col·laborativa, les grans empreses comparteixen energia, aigua i materials i les petites empreses utilitzen aquests recursos en els seus processos productius.

La institucionalització de la xarxa es va produir l’any 1996 quan les empreses van decidir crear l’Institut de Simbiosi com una plataforma per a difondre la seua experiència i contribuir a la identificació de potencials àrees de col·laboració.

La xarxa de Kalundborg està formada per sis grans empreses que pertanyen a diferents sectors: una central elèctrica, dues empreses químiques, un fabricant d’algeps, una refineria i una empresa de recuperació de sòls també hi participa l’ajuntament de Kalundborg. L’ajuntament no actua com a autoritat, sinó com a subministrador / demandant de fluxos de material i energia i serveis.

També existeixen altres actors perifèrics com ara: grangers, una piscifactoria i algunes empreses de reciclatge que actuen com a receptors d’alguns fluxos de material.

En la xarxa de Kalundborg és possible distingir entre 4 tipus de transaccions:

•             Intercanvi de corrents de materials residuals

•             Intercanvi i ús en cascada d’aigua

•             Ús en cascada de energía

•             Intercanvi de coneixement

Cronològicament, el sistema va començar l’any 1961 amb un projecte col·laboratiu que suposava la construcció d’un col·lector per a transportar aigua des del llac Tisso fins a una refineria.

En el mateix any es crea una associació entre la refineria i una central elèctrica. La central proporcionava energia a la refineria i la refineria proporcionava gas a la central.




Xarxa inicial de Kalundborg. Any 1961

Font: Adaptat de Valentine (2016)

Font: http://www.symbiosis.dk/en/

En 1972 la refineria signa un acord amb una empresa d’algeps per a passar-li excés de gas. El projecte suposava la construcció d’una conducció on l’excés de gas de la refineria era utilitzat per l’empresa de producció d’algeps per a l’assecat del producte.




Primeres connexions. Any 1972

Font: Adaptat de Valentine (2016)

Font: http://www.symbiosis.dk/en/ :

En 1973 la central elèctrica es connecta a la canonada d’aigua de la refineria. D’aquesta manera la central elèctrica podria reutilitzar l’aigua de refrigeració procedent de la refineria.

L’any 1976, una empresa farmacèutica situada en Kalundborg distribueix fangs biològics a les granges veïnes. La farmacèutica produïa corrents residuals amb alts costos de gestió. No obstant això aquests corrents contenien nutrients suficients per a substituir els fertilitzants en zones agrícoles. Al mateix temps va suposar la creació d’una nova línia de producció de l’empresa farmacèutica.

L’any 1979 la central elèctrica subministra cendres volants a una empresa fabricadora de ciment.

Ampliació de la xarxa. Any 1979

Font: Adaptat de Valentine (2016)

Font: http://www.symbiosis.dk/en/

L’any 1981, l’ajuntament de Kalundborg completa una xarxa de calor a partir de la calor residual de la planta de gas, que és utilitzat en la calefacció de les llars de la ciutat.

Durant els anys 1980-1990 es completen les línies de subministrament de vapor.

En els anys 1990 – 1993 la refineria comença a recuperació de sofre, que es ven per a la fabricació d’àcid sulfúric. Al mateix temps comença a realitzar instal·lacions per a subministrar aigua tractada i gas a la central elèctrica. La central elèctrica al seu torn ven el subproducte de sulfat de calci a la fàbrica d’algeps, reduint substancialment les importacions d’algeps de l’exterior.

Actualment existeixen més de 20 corrents diferents de recursos (incloent aigua i energia) que flueixen entre les empreses de la xarxa (des d’institucions municipals, grans empreses com a refineries o farmacèutiques, fins a petites empreses com a granges o hivernacles), la qual cosa suposa una reducció anual de 635.000 tones d’emissions de CO₂ i s’aconsegueix una utilització total dels recursos i es pretén obtindre un residu zero en les pròximes dècades. Aquest exemple suposa una solució local a problemes ambientals globals.




Situació de la xarxa l’any 2012

Font: http://www.symbiosis.dk/en/

En resum, la base de l’èxit radica en la grandària de la xarxa, ja que la densitat i connectivitat en xarxes xicotetes és major, la qual cosa existeix més probabilitat de connexió entre els actors. A l’ésser una xarxa xicoteta, es redueixen els costos de transport entre els intercanvis i s’afavoreix el creixement de la confiança i el compromís entre els membres.

L’evolució d’aquesta xarxa amb el temps, ha mostrat una capacitat d’adaptació als canvis en un context ampli legal i econòmic, així com de negocis.