Compostatge de proximitat a partir de bioresidus i biomassa.
Els documents comunitaris sobre bioresidus promouen el compostatge domèstic i comunitari. En aquest sentit, la directiva 2008/98/CE defineix “bioresidu” com un residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentaris de cuines procedent de llars, restaurants, serveis de restauració col·lectiva i establiments de consum al detall, i residus comparables procedents de les plantes de transformació d’aliments.
De fet, la llei 22/2011 de residus i sòls contaminats aclareix que no es consideren residus les restes de matèria natural que s’utilitzen en explotacions agrícoles i ramaderes, en la silvicultura o en la producció d’energia a partir d’aquesta biomassa, mitjançant procediments que no posen en perill la salut humana o danyen el medi ambient.
Per definició, la biomassa és un recurs natural que pot ser emprat en diferents usos d’acord amb els principis de l’economia circular. Entre ells es pot destacar:
- Font d’energia renovable
- Matèria primera per a l’elaboració de productes fertilitzants tipus esmena orgànica, compost o similars
- Material de cobertura del sòl per a previndre processos de degradació
Segons càlculs realitzats, s’estima que la disponibilitat de biomassa potencial a la Comunitat Valenciana pot superar el milió de tones anuals, on aproximadament el 80% procedeix de la biomassa agrícola.
Malgrat que l’aplicació directa al sòl de biomassa està regulada, les operacions de transformació i estabilització en la pròpia explotació per a reduir els seus efectes nocius o molestos no estan prou desenvolupades normativament.
Una manera de transformar i estabilitzar la biomassa és mitjançant la utilització processos de compostatge. El compostatge és un procés bioxidatiu que dona com a producte final diòxid de carboni, aigua, minerals i una matèria orgànica estabilitzada lliure de fitotoxines i apta per al seu ús en agricultura.
El agrocompostatge és emmarcable en un model de prevenció de residus i d’Economia Circular, ja que afavoreix el retorn de nutrients al sòl agrícola. Per a això es contemplen dos tipus d’establiments:
• Establiment de agrocompostatge basal, amb fluxos anuals menors de 200 tones, capacitats màximes de 500 m³ i superfície màxima de 1000 m².
• Establiments de agrocompostatge mitjà, amb fluxos anuals inferiors a 2500 tones , capacitat màxima de 1.500 m³ i una superfície màxima de 4.000 m³.
Aquests establiments estan subjectes al règim ambiental procedent, ja siga una Declaració de Responsable Ambiental o una Comunicació d’Activitat Innòcua.
