AIDIMME dóna suport a la missió-estudi de l’OCDE sobre Economia Circular a la Comunitat Valenciana.

La Comunitat Valenciana rep a una delegació de l’OCDE per a l’estudi de les polítiques de circularitat en la regió. AIDIMME ha participat en el comité organitzador de la missió com a coordinador de l’OSICV (Observatori de Simbiosi Industrial CV) i com a membre actiu de la xarxa europea de Ciutats i Regions amb Iniciatives Circulars. Les conclusions i recomanacions de la missió-estudi de l’OCDE seran publicades a finals de 2024.

Lideratge d’AIDIMME en economia circular

Des de 2015, la Comunitat Valenciana participa de manera pionera en l’impuls de l’economia circular a través de diverses iniciatives locals, regionals i, recentment, europees. Des d’aquell any, AIDIMME ha exercit un rol tècnic i organitzatiu clau que ha contribuït a posicionar la regió entre els territoris europeus que lideren la transició del model productiu.

Després de la realització del projecte europeu TRIS en el període 2016-2019, amb participació d’AIDIMME, es va crear l’Observatori de Simbiosi Industrial de la Comunitat Valenciana (OSICV) en 2020, la secretaria tècnica del qual és exercida per AIDIMME. Posteriorment, la C.Valenciana es va incorporar a la xarxa europea de Ciutats i Regions amb Iniciatives Circulars (CCRI) a finals de 2022, amb l’adhesió d’AIDIMME al grup de treball de simbiosi industrial de la CCRI en 2023, tot això sota l’impuls i iniciativa d’IVACE+i.

Missió estudi de l’OCDE

En 2024, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), associated partner de la CCRI, ha seleccionat la Comunitat Valenciana com a regió d’interès per a l’estudi de les seues polítiques de circularitat. Açò converteix la Comunitat Valenciana en una de les deu regions europees elegides per a estudiar la transició cap a una economia circular. Es tracta del cinqué cas d’estudi després de Zuid Holland (Països Baixos), Estrasburg (França), Berlín (Alemanya) i Møre i Romsdal (Noruega).

Els objectius de l’OCDE amb aquests estudis són donar suport a la implantació del Pacte Verd europeu i del pla d’acció d’economia circular de la Unió Europea. Per a això, l’OCDE realitza aquestes missions-estudi a través del seu equip d’anàlisi de polítiques en l’àrea de Governança de l’Aigua, Economia Blava i Economia Circular, de la seua Divisió de Desenvolupament Sostenible, Polítiques Urbanes i Ciutats.

La missió-estudi de l’OCDE contempla diverses etapes de treball, on destaca la complimentació d’un qüestionari d’avaluació de l’estadi d’implantació de les polítiques de circularitat en la regió, seguit d’una missió-estudi en el territori, on participen diferents parts interessades (stakeholders) regionals.

Mentre que el qüestionari inicial permet obtenir una imatge global de les polítiques, accions i instruments relatius a la circularitat en la regió, així com una estimació pressupostària de les dotacions per a economia circular, la missió amb les parts interessades permet aprofundir en el nivell de lideratge, coordinació i desenvolupament d’aquestes polítiques de circularitat. Com a resultat esperat, l’OCDE publicarà un informe de recomanacions de foment de l’economia circular en la Comunitat Valenciana.

Sessions de treball amb parts interessades

La missió estudi es basa en gran mesura en escoltar una representació de les parts interessades (stakeholders) de l’administració i dels sectors productius valencians, així com d’organitzacions no governamentals. Les sessions amb les parts interessades han abastat diferents aspectes de la governança política (cooperació entre conselleries i direccions generals), organismes de gestió (consorcis municipals, mancomunitats, comunitats locals…) i sectors productius valencians (empreses, federacions empresarials, associacions de consumidors…)..

En total, al voltant de 80 stakeholders han participat en les sessions de treball amb l’OCDE. Les sessions han tingut lloc segons la següent estructura i temàtiques:

• Sessió 1. Economia Circular en la Generalitat Valenciana.
• Sessió 2. Governança multinivell de l’Economia Circular.
• Sessió 3. Energia, aigua i sector primari.
• Sessió 4. Innovació i negocis en Economia Circular.
• Sessió 5. Construcció i urbanisme.
• Sessió 6. Gestió de residus i reciclatge.
• Sessió 7. Manufactures.
• Sessió 8. Turisme i economia blava.
• Sessió 9. Recapitulació i primeres conclusions.

Cada sessió ha seguit un format de diàleg obert on les parts interessades han compartit la seua visió particular sobre l’evolució cap a l’economia circular. Per a això, els participants han destacat les iniciatives i accions que desenvolupen en relació amb l’economia circular, alhora que han manifestat les dificultats que troben per a això. Com a qüestions generals per a les sessions, l’OCDE parteix de tres preguntes inicials:

1. Com contribueix la seua organització/institució a la transició d’una economia lineal a una circular o com és probable que ho faça?
2. Quins creu que són els principals obstacles per a aquesta transició?
3. Al seu parer, què pot fer l’administració local i regional per a accelerar la transició?

El camí cap a la circularitat

El marc normatiu actual europeu és un camí sense retorn que obliga a avançar en la recerca de solucions per a aconseguir una economia circular. Més enllà de la reciclabilitat, actualment l’enfocament està posat en impulsar pràctiques de revalorització de materials per allargar el seu cicle de vida, la descarbonització de processos productius i logístics, i el desenvolupament d’energies verdes. D’una manera especial, cobren rellevància les bones pràctiques de recuperació de materials i valorització de residus.

La transició cap a la circularitat requereix de la col·laboració públic-privada entre AAPP, empreses i ciutadans, donades les dificultats i reptes existents. Sovint, els reptes no són de tipus tecnològic, sinó que afecten principalment la governança i coordinació entre actors i parts interessades:

• Estratègia: és imprescindible disposar d’un marc estratègic que es traduïsca en plans plurianuals, donat que el marc legislatiu europeu va canviant a mesura que la transició cap a la circularitat avança. Un parell d’exemples són la creixent importància de disposar d’una llei de matèries primeres crítiques a Europa o la creació d’un passaport digital dels productes. Donat que els objectius a nivell polític són ambiciosos, requereixen articular-los amb mesures concretes.
• Normativa: a vegades, la manca de normativa i el seu desenvolupament, i en altres la seua absència, retarda la implantació de mesures d’economia circular, quan no la dificultat per als agents a l’hora d’interpretar la normativa en un sentit o un altre, la qual cosa provoca inseguretat jurídica (per exemple, dificultat per a obtenir la condició de subproducte d’alguns residus). A vegades hi ha excés de legislació, creant un laberint legislatiu que resulta fins i tot contradictori. Calen normes tècniques que permeten tractar determinats residus com a subproductes (per exemple, els àrids reciclats per a construcció). La normativa tècnica, a més, és imprescindible per incorporar residus als mercats. En última instància, és fonamental el desenvolupament de les normatives perquè siguin assumides pel consumidor.
• Traves administratives: és necessari reduir el laberint administratiu, així com agilitzar els processos d’avaluació i concessió d’ajudes a l’economia circular. Són necessaris mecanismes d’agilització per a la implantació de solucions circulars (per exemple, com passa en el sector de l’energia fotovoltaica). Falta coordinació entre organismes públics de diferents àmbits, fins i tot quan existeix finestra única, la qual cosa requereix més personal públic davant la gran demanda de requisits i processos mediambientals. Per exemple, és necessari agilitzar els processos burocràtics per al desenvolupament d’expedients d’energies renovables i els temps per a obtindre les llicències per a noves infraestructures.
• I+D+i en economia circular: són necessaris més desenvolupaments tècnics que permeten accelerar les bones pràctiques en les empreses i entre els ciutadans. Una prioritat d’I+D actual és potenciar aplicacions i usos dels productes reciclats. D’una manera especial, són necessaris projectes d’I+D+i que permeten guanyar escala en les solucions implicant, per exemple, als gestors de polígons i parcs empresarials per a potenciar projectes locals i generar confiança entre les empreses.
• Instruments de dinamització: a nivell local, és necessari recolzar instruments com les oficines de simbiosi industrial, les borses de subproductes per a l’intercanvi entre empreses, els tallers de matching (sinergies potencials), etc. En el sector públic és necessari incorporar criteris de circularitat en els processos de compra pública, així com impulsar mecanismes de finançament i inversions que atrauen inversors a projectes d’economia circular.
• Certificacions: cobren importància els sistemes de certificació que servisquen de base per als models d’autodeclaracions responsables, models de llistes negatives…
• Dades: un altre repte és la digitalització de les dades existents sobre residus i la importància de la digitalització en la traçabilitat dels mateixos. És fonamental l’anàlisi de la generació de residus actuals i emergents en el territori, així com dels potencials fluxos d’oferta i demanda de residus valoritzats entre clústers geogràfics.
• Model de negoci: l’economia circular s’enfronta al temor de les empreses davant un canvi del model productiu i la dificultat per a definir un model d’ecosistema de valor. Les solucions circulars (subproductes, materials circulars, etc.) no poden encarir el que hi ha actualment, perquè llavors no són rendibles per a les empreses. Cal fer un enfocament pràctic des del punt de vista empresarial: costos d’implantació, millores de productivitat, de competitivitat, etc. Cal mirar la projecció d’un negoci en diversos anys, quantificant costos, per fomentar canvis en el present.
• Educació i conscienciació: un altre problema és la desinformació i el rebuig social que generen alguns projectes, la qual cosa genera recel a nivell local (per exemple, com passa amb les solucions de biogàs). És necessari potenciar l’educació ambiental en escoles i empreses, així com la transferència des dels actors tecnològics i de coneixement cap a les empreses, d’una manera comprensible i accessible per als usuaris que no són tecnològics. En aquest sentit, és crucial involucrar també al ciutadà mitjançant iniciatives de co-creació a través de living labs, ciència ciutadana, etc.

Resumint

L’informe de recomanacions per a impulsar polítiques de circularitat a la Comunitat Valenciana serà publicat per l’OCDE a finals de 2024. Encara que el treball continua en curs i la següent etapa és d’anàlisi i elaboració de conclusions, s’identifiquen les primeres implicacions després de les sessions amb parts interessades.

Així, els motors de canvi de l’economia circular per a les empreses són la legislació i el mercat. Cal claredat legislativa, facilitat administrativa, tecnologies per a la valorització, normativa tècnica i rendibilitat de les solucions a nivell empresarial. Pel que fa al mercat, hi ha solucions tècniques i subproductes interessants des del punt de vista mediambiental i sostenible, però encara no des del punt de vista econòmic. Per tot això, resulta important modernitzar les empreses perquè millorin les seues capacitats en economia circular pels pròxims anys.

Subscriviu-vos al butlletí de notícies de l’Observatori de Simbiosi Industrial de la Comunitat Valenciana (OSICV).